Un cop per setmana. Si, un cop per setmana està bé. Osti, tampoc tinc tants projectes personals, segur que en algun moment de la setmana trobo una estona. Al cap i a la fi, és una cosa que em ve de gust, un temps que dedico a mi. Segur que trobo el moment. Potser seria ideal programar-m'ho diumenge a la tarda, si, potser si. Sempre trobaré l’estona adient.....
Aloma, un cop per setmana? Aloma, 3 ANYS!
Si amics, no sóc persistent. Fa molt temps que ho sé, no és nou, però avui ho he vist del tot clar. A partir d’aquest moment puc dir que sóc coneixedora del el meu principal defecte: contància=0. A sobre, encara tinc la desvergonya d’inaugurar un blog i deixar aquest defecte infame a la vista de tots i tothom. Conclusió: Constància, 0; vergonya, 0 i ingenuïtat màxima.
Estic enfadada. Sento enyorança de tot el que la impersistència m’ha fet perdre, que no són poques coses i, tot i així, sóc incapaç de posar-hi solució. Fins avui.
Si en algun moment de la meva vida vull aprofitar possibles talents que posseeixi, no ho podré fer sense persistència, sense treballar-hi. Avui comença la meva lluita per ser constant, la meva lluita per acabar les coses que començo. Si cal, em marcaré menys objectius, però més clars i calculats.
No cauré en la trampa de prometre escriure cada setmana. Prometo que seré millor.
Dixi
