David e Golia*

Al meu germà Pol i a l’Igor, un altre germà.

La llegenda bíblica de David i Goliat narra la història del jove pastor David que, encapçalant l’exèrcit d’Israel, s’enfronta al gegant Goliat, un guerrer filisteu¹.

Segons explica el relat bíblic, Goliat tenia una estatura de gairebé 3 metres, duia casc de bronze, vestia una cuirassa d’escames que pesava 55 quilos i anava armat amb una javelina, la punta de la qual pesava 7 quilos. Un angelet, vaja.

Sorprenentment, i tot i els importants inconvenients per la seva tendra edat i discutibles condicions físiques davant el gegant, David aconsegueix matar-lo usant la seva astúcia i amb una arma molt discreta, la “oz²”. Un cop mort, li talla el cap amb la finalitat d’exhibir-lo públicament.

Aquesta llegenda ha il·lustrat, al llarg de la història, una moralitat concreta: la del dèbil en front del l’esforcegat i la victòria de l’astúcia i al intel·ligència sobre la força.

Observo la conjuntura contemporània i desespero: de Goliats n’és ple! La majoria s’han desprès de la forma humana per passar a ser sistemes, sentiments,... Però recobro l’esperança: sort en tenim dels petits Davids! Són éssers especials, valents i lliurepensadors. Hem d’identificar-los, promocionar-los i estimar-los.

* It. Títol original del quadre al qual pertany la imatge d’aquest article. L’autor és Michelangelo Merisi Caravaggio i fou pintat als volts de l’any 1600. Oli sobre tela 110x91 cm. Museo del Prado, Madrid.

Cito la rivalitat que va existir en ple renaixement entre la República de Venècia i el famós Visconti, Duc de Milà, que va portar a Venècia a adoptar la figura de David com a símbol . Això explica el gran interès dels artistes de l’època en aquesta figura. No m’allargaré més en aquest tema que, tot i ser molt interessant, crec que només és grat per una minoria de lectors, els quals segur que en saben més del tema que jo.

1 Filisteus: Ascendents dels actuals palestins. Primers habitants de Canaán, franja que s’extenía, a la costa mediterrània, entre les actuals Hebrón i Gaza.

² Paraula en castellà. He estat incapaç de saber quina és la traducció al català. Si algú ho sabés, m’agradaria molt que me m’ho fes saber.

Els mugrons dissidents

M’agradaria parar atenció a aquesta imatge. A hores d’ara deu ser coneguda per tots, als que no l’hagueu vist mai, tanqueu immediatament aquesta pàgina i conserveu aquesta preciada ignorància publicitària. La resta, ja sabreu que es tracta del cartell de la recent campanya publicitaria d’una coneguda franquícia de discoteques d’àmbit mundial i nascuda al nostre país.

El fet és que la propietat sortegerà una operació de cirurgia estètica d’augment de mamas entre els compradors d’una entrada del local la nit del 5 de desembre. Amb la finalitat de comptar amb més dades objectives, diré que l’entrada costa 20 euros per persona i el premi està valorat en 4500 euros, que inclouen l’operació a càrrec d’un “prestigiós cirurgià” de la ciutat de València i una nit d’hospitalització. En cas de ser l’agraciat del sorteig, es podrà canviar el premi per fotodepilació o bé injeccions de botox.

Això, que no deixa de ser un pràctica mercantil per atraure clientela, ha derivat en nombroses crítiques (sobradament esperades) des de l’administració, sindicats, associacions de cirurgians plàstics i varis col·lectius. No em vull allargar explicant les crítiques, per resumir, podria dir que, en general, totes les crítiques estan enfocades en dos punts principals:

-Ataquen la frivolitat del sorteig, per vanalitzar una operació de cirurgia estètica i, per tant, amb la salut.

-Determinen la mala influència que pot tenir sobre els joves, per crear un estereotip concret de dona. Els mes extremistes diuen que la campanya promou una imatge “degradant de la dona” i que és “vergonyós”.

I bé, donada la conjuntura i emparant-se en totes aquestes crítiques, la Generalitat Valenciana estudia com impedir el sorteig de les tetes.

No es pot negar que vivim en un món, bé, millor en una societat, corrompuda per la imatge o captiva de la imatge: per la imatge dels estaments, per la imatge d’una marca, per la imatge d’un partit polític i, evidentment, per la imatge personal. Totes les finestres obertes al món que tenim a l’abast i que ens abassallen dia rera dia i hora rera hora ens determinen la imatge que “hem” de projectar al món, cotxes, perfums, cosmètica, oci,...: tot el marketing d’aquests productes de consum va encarat a determinar la imatge que ens prometen obtenir amb la seva adquisició, la imatge del triomf. Crec que no descobreixo res de nou si dic que les dones hem estat les principals víctimes d’aquesta situació, encara que no les úniques. No obstant, opino que no n’hem de fer un gra massa, és simplement el preu que hem de pagar per pertànyer a una societat de consum i, per tant, de “benestar”.

Tot i que la campanya publicitària és, segons la meva opinió, extremadament contundent, sexista i vergonyosa, no podem culpabilitzar-la d’una situació que patim des de fa molts anys i que creix exponencialment en el temps per voluntat i amb la contribució de tothom. Ens preocupa el nostre cos i volem ser perfectes, tal i com ens han ensenyat sempre. És part de la nostra cultura i eliminar una cultura o part d'ella (a part de ser políticament incorrecte) comporta anys de repressió i genocidi, no n'hi ha prou en retirar una campanya publicitària, paradoxalment, resulta una estratègia d'imatge.

Bé, doncs la història ha acabat bé. L’empresa objecte de la publicitat ha decidit retirar el sorteig per les pressions rebudes. Sembla que, gràcies a la contribució heroica d’administració i col·lectius feministes, els joves clients del Pacha queden a recer de frivolitats i lluny de temptacions cosmètiques. Tot i això, resulta ingenu pensar que no seguiran havent-hi noietes que demanaran uns pits nous per el seu aniversari o bé una depilació definitiva per les bones notes obtingudes en acabar el curs escolar. També segur que prosperaran marits inconformistes que convidaran amablement a la seva muller a una liposucció després dels 30.

Consell gratuït: Eduqueu els vostres fills en la individualitat i l’autoestima.

Perquè avui en dia, tothom pot tenir un blog

Benvingut/da al meu blog. No fa masses anys que ha començat una revolució de la qual tots hem participat i, a la vegada, n’hem estat els més sorpresos. Han anat apareixent en el nostre entorn quotidià grans i petits fenòmens tecnològics. Tots aquests fenòmens són fills de l’electrònica (de la qual me’n declaro ignorant absoluta) i ens ofereixen, aparentment, una vida més còmode.

En el primer grup, els estimats catximbets que ho fan tot i que, a més, ho fan de manera brillant. En aquest grup hi trobem mp3’s, mp4’s, iphods, blackberries, ...i tota una sèrie de boniques joguines i estratosfèrics telèfons mòbils que prometen enviar un sms, tot consultant el correu electrònic i la premsa diària, mentre et prepara l’esmorzar i et fa una fel·lació, tot alleujant la incòmode trempera matinera (que mai és “verdadera”, sigui dit de pas).

El segon grup, igual de útil que el primer en la humana necessitat de perdre el temps, el conformen moltes de les aplicacions que internet ens ofereix: correu electrònic, messengers, xarxes socials, blogs,...

La noticia no és la revolució tecnològica, la notícia és que tots hi poguem accedir. Ja sabíem que l’ésser humà crea d’una manera espectacular en qualitat i abundància. Fem vacunes per curar malalties que han provocat la mort, fem anar cuets a la lluna,... Però mai tanta gent havia pogut accedir a una tecnología tan puntera. Ens han disfressat màquines electròniques molt complexes i la xarxa internet (que no ser explicar què és) perquè puguem utilitzar-les nosaltres: humans ignorants que, amb l’ajuda d’un bon eslògan, ho comprem tot.

Així doncs, estimat lector, queda inaugurat el meu blog. La seva finalitat serà només expressar-me i, sobretot evadir-me. Prometo escriure sovint (intentaré un cop per setmana) i tractar temes que puguin interessar, ja que vull arribar al major nombre de lectors possible. Agrairé eternament els vostres comentaris, siguin positius o no, i els respondré, si s’escau.

Des d’ara mateix l’Aloma té un blog, perquè avui en dia, tothom pot tenir un blog.